dimarts, 16 d’octubre de 2012

Manifest (o pamflet)

Han confluït diversos factors. D'una banda, fa molt de temps que Manel Ramada i jo fem voltes a un enigma: què podem fer perquè la gent del nostre entorn comence a moure el cul i a fer coses de profit que vagen més enllà d'una distància d'un pam mesurada des de la punta del nas? En la nostra insatisfacció, moltes vegades hem pensat en diverses possibilitats (una tertúlia? una associació? una associació carajillera?), sense arribar a traure'n l'aigua clara.

D'altra banda, molts de vosaltres coneixeu Vicent Minguet, i sabeu que és la persona que més confiança em mereix en musicologia almenys al sud del paral·lel 41. El cas és que Vicent i jo ens vam cansar de l'esquema tradicional i fossilitzat: quedar a fer una cervesa, xerrar una mica de tot, i al final amargar-nos la vida queixant-nos perquè en aquest país ens sentim abandonats, sols, com un arxipèlag d'illes o una flota de vaixells llunyans i a la deriva. I vam decidir que un dia quedaríem a compartir idees, però en un sentit fort. Ell em faria una classe magistral sobre corrents actuals de la musicologia, i jo li infligiria una versió telegràfica de tot el que vaig aprendre sobre sociologia quan era més jove. Coneixements a canvi de coneixements, curiositat a canvi de curiositat, tot entre amics, en el millor ambient possible, desinteressadament, sense prostituir-se, sense fer carrera i sense obediències institucionals. Saber lliure. I després, un soparet d'entrepà i cadascú a sa casa, més rics que abans.

Una idea i l'altra van començar a gravitar-se mútuament. Per què no convidem a participar-hi gent que ens mereix respecte humanament i intel·lectualment? Per què no proposem a més gent, a persones que tinguen ganes de compartir el seu saber i no en troben l'oportunitat, que repetisquen l'experiència i ens transmeten aquells coneixements que ningú no els ha demanat mai que transmeten? Per què no ho plantegem com una iniciativa amb continuïtat, estable, i que més endavant siga capaç de fructificar en activitats independents, paral·leles, convergents?

Així és com hem arribat a concebre la idea d'aquesta Cooperativa de Coneixements. El nom és provisional, llauro si voleu (i ho és deliberadament), però constitueix una declaració d'intencions. El que volem no és fer negoci, sinó fer circular el saber, siga voluminós o siga modest. Compartir, trencar la closca dura del saber per interessos i passar al saber per interès, anar més enllà de la fixació narcisista i masturbatòria de saber jo per saber jo i exercir com a ciutadans amb curiositat i sentit crític. I, sobretot, posar en funcionament aquesta xarxa de coneixences i coneixements que tots tenim i que l'individualisme gregari ens ha ocultat sempre. Qui tinga coses a dir, sobre el que siga, serà benvingut: sobre cosmologia o sobre el llibre d'assaig que projectes d'escriure, sobre com veure cinema o sobre música contemporània, sobre simbologia en les arts figuratives a l'edat mitjana o sobre microhistòria, sobre sociologia del llenguatge o sobre poesia polonesa, sobre com tocar el Syrinx de Debussy o sobre la teua historia de relacions comercials amb la Xina. Tot ens serveix, si realment creus que és interessant i tens ganes de compartir-ho. Tothom ens serveix, si té curiositat i ganes de crear un petit oasi de civilització en aquesta societat tan cafre i tan antiintel·lectual. Això, per a nosaltres, és subversiu. I potser algun dia aconseguirem crear la nostra pròpia Universitat Lliure, no se sap mai. Aquesta és la condició. I ser persona de la nostra confiança.

La primera sessió serà el proper dissabte 27 d'octubre, a la vesprada. Tal com s'havia planejat des del principi: un col·loqui sobre musicologia i un altre sobre pensament sociològic. Els detalls concrets, els pròxims dies; en privat, certament. Segons la quantitat d'assistències confirmades, decidirem el lloc i l'hora. Ara ja sabeu de què es tracta: penseu, doncs, si us sembla atractiu i mereix el vostre temps.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada